Els paradisos son sempre paradisos perduts. Sempre a algun lloc llunyà,sempre a un país estranger. Ens fem grans i la felicitat queda enrere, en un temps passat; quan no sabíem que érem feliços. Pensar en la nostra joventut ens omple de nostàlgia, però la nostàlgia acostuma a ser molt tramposa. “Tenia vint anys. No permetré que ningú digui que és l’edat més bella de la vida” escrivia Paul Nazan a la seva novel·la Aden Arabie. La joventut és plena de foc i alhora, també, plena d’incertesa, ràbia i por. En aquesta edició de La Nuu, la temàtica és la joventut tractada des d’un punt de vista molt ampli.