Erik Estany Tigerström
(Celrà, Girona, Espanya, 1982)
—Instal·lació Plaça Nova Estació (Mapa)
Utilitza la fotografia com una eina per pensar en el propi mitjà fotogràfic i en la seva relació amb el llenguatge. El seu treball reflexiona sobre la condició de la imatge contemporània, l'estructura ideològica de la tecnologia per on operen aquestes imatges, i les implicacions de la seva centralitat a les nostres vides.
Del que passa fora reflexiona sobre com veiem el món avui. El treball explora com les tecnologies de visualització actuals, i els nous modes de veure que produeixen configuren la nostra percepció de la realitat i modelen el paisatge. Per això, el treball parteix de la finestra, com a metàfora de la idea de visió i com a lloc des d'on realitzar les fotografies. L'autor se serveix del context local que mostra la finestra, per pensar en el context global de capitalisme visual que projecta la pantalla, caracteritzat per la centralitat de la imatge, la tecnociència i la computació.
Així doncs, el treball reflexiona sobre la condició de la imatge contemporània i les característiques de la seva producció i circulació, i més concretament sobre qüestions com la nova normativitat visual, basada en les pantalles, la visió mecanitzada i la intel·ligència artificial, la virtualitat o el desplaçament de la perspectiva lineal a la visió vertical. La relació de simbiosi que estableixen el fotògraf i la màquina encarna la relació que mantenim amb la tecnologia en el context actual de transformació dels modes de veure. Una relació d'aprenentatge mutu en què el fotògraf utilitza la màquina per veure més i millor, mentre que la màquina utilitza el fotògraf per aprendre a veure i mirar de forma autònoma, un joc que els permet veure més enllà d’allò existent, imaginant el món mentre el conformen. Al cap i a la fi, la màquina i el fotògraf miren el que passa fora per imaginar què passa dins d'aquesta capa d'imatges que media entre nosaltres i el món.