Israel Ariño & Clara Gassull
Israel Ariño (Barcelona, Espanya, 1974) &
Clara Gassull (Barcelona, Espanya,1994)
—Instal·lació plaça Doctor Guardiet (Mapa)
Voyage en pays du Clermentois és un projecte realitzat a quatre mans pel fotògraf Israel Ariño i l’artista Clara Gasull. El treball s’ha presentat en format expositiu i s’ha recollit en un llibre publicat per Ediciones Anómalas.
Anteriorment, els dos autors ja havien col·laborat amb Variacions sobre la gravetat del lloc on es creava un diàleg entre les escultures de Clara Gassull i les fotografies del treball La gravetat del lloc d’Israel Ariño.
El fotògraf acostuma a treballar en imatges en blanc i negre preses amb càmeres de gran format. El seu domini tècnic, podem dir virtuós, d’antics processos analògics (ambrotípia, paper salat, col·lodió humit...) li atorga una paleta estilística molt variada.
Voyage en pays du Clemontois, sorgeix en el marc d’una residència artística que Israel Ariño fa a Diaphane, un centre fotogràfic a Hauts-de-France. Un llarg procés de creació que va des del juliol de 2017 fins al desembre de 2018, en què va poder recorre el territori de Clementois en diferents estacions de l’any. El germen de les imatges son les fotografies d’aquests paisatges a les quals, Clara Gassull els afegeix color sense cap mena de referència dels colors reals. De manera digital pinta de nou el paisatge amb una gama cromàtica limitada, amb colors cremosos i esblaimats. Crea ,així, noves imatges i nous significats a partir de la mateixa imatge. Un traç pictòric d’inspiració impressionista sobre el pinzell monocrom dels halurs de plata.
La fotografia sempre va tenir nostàlgia del color i ben aviat es va incorporar la pintura per tal d’acolorir les imatges de postal. La mateixa història de la invenció tècnica de la fotografia, que va néixer en blanc i negre per incorporar després el color, fa que relacionem psicològicament el primer amb el passat i el segon amb el present. Un recurs narratiu al qual també ens ha habituat el cinema. En aquest cas, el color de les fotografies resultants del tàndem Ariño-Gassull les aïlla del present i les mena a un espai atemporal i ficcional. El color és un element de transfiguració de la realitat i de la mateixa representació d’allò real. Amb una voluntat metafotogràfica, imaginant i subvertint la realitat, les imatges apel·len al passat i al futur i fan que ens veiem i ens reconeixem en el paisatge.
El correlat objectiu és una tècnica literària que utilitza una sèrie d’imatges poètiques de manera successiva per tal de suscitar al lector emoció i reflexió. L’espectador ha de mirar la poesia d’aquestes fotografies de la mateixa manera.