Blanca Viñas

Blanca Viñas és una autora autènticament oulipiana. Si hagués existit la secció fotogràfica de l’Obrador de Literatura Potencial (Oulipo), seria el seu membre més destacat. Aquesta artista explora les potencialitats de la fotografia analògica a través de la imposició de normes i restriccions que determinen el seu procés de creació.

Així com Raymond Queneau, en els seus Exercicis d’estil, va presentar 99 maneres diferents de narrar el mateix episodi, o com George Perec va escriure la seva novel·la La desaparició sense fer servir la vocal més freqüent del francès: la e, Blanca Viñas crea les seves constriccions creatives i determina les seves pròpies regles de joc.

El component lúdic de la presa fotogràfica que incorpora l’atzar i l’accident, de vegades sense cap tipus de control tècnic, és  un intent d’integrar l’àmbit de l’inconscient dins la seva recerca experimental. Un procediment que recull uns postulats més anàrquics de tradició dadaista.

Malgrat que la recerca es basa més en la forma que en el contingut, la seva investigació posa en valor el mateix procés experimental i el coneixement que genera el seu resultat. Cada nova forma necessita d’una nova mirada. Segons la mateixa autora, el seu Tractat de fotografia desobedient proposa metodologies alternatives que qüestionen les limitacions i les normes que s'han imposat dins d’aquesta disciplina. Enquadrar horitzons inclinats, fer servir rodets caducats, utilitzar filtres de colors sense criteri, forçar entrades de llum o exposar la pel·lícula més d'una vegada són algunes de les intervencions que impossibiliten l'existència d'aquesta imatge tècnicament perfecta i hermètica que han aconsellat els manuals clàssics de fotografia.