Annemarie Schwarzenbach

Doctora en història, arqueòloga, periodista, fotògrafa i novel·lista, es coneguda sobretot per la seva faceta d'escriptora de viatges. Va ser amiga de Klaus i Erika Mann (fills de Thomas Mann) i va viure els agitats ambients artístics del Berlín d’entreguerres. La novel·la de la seva vida es en sí mateixa una novel·la d’aventures. El 1935 es va casar amb el diplomàtic francès Claude Clarac a Iran. Els seus viatges, que van inspirar la seva obra, la van portar als Estats Units, Espanya, Rússia, Afganistan i al Congo Belga. Al llarg de la seva vida va ser addicta a la morfina i va estar intermitentment sota tractament psiquiàtric, marcada pels seus intents de suïcidi.

Curiosament, malgrat patir una vida turbulenta va morir als 34 anys de la mateixa manera que la cantant Nico a la illa d’Eivissa, en un accident de bicicleta.

A mitjans del 1938, Annemarie va conèixer Ella Maillart, la gran escriptora de viatges suïssa, de la qual havia llegit Oasis prohibits. Les noves amigues van planejar viatjar per l'Afganistan en el cotxe Ford d'Annemarie carregades de material fotogràfic. Les viatgeres van despertar curiositat i certa sorpresa escandalitzada a l'Afganistan. No obstant, ningú els va negar hostatge i menjar. Després de dotze setmanes van arribar a Kabul, on es van assabentar del pacte germà-soviètic i de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Maillart va partir cap a l'Índia, mentre que Annemarie va resoldre recórrer el Turkestan afganès. Del seu viatge amb Maillart en queda un testimoni apassionant, el llibre Tots els camis estan oberts.

El seu treball fotogràfic conforma una gran obra mestre desconeguda. Al igual que la seva escriptura les seves imatges en blanc i negre i format quadrat formen part de a seva autobiografia, un diari impersonal, una crònica de viatges plena de ficció.