Ignasi Marroyo

Ignasi Marroyo (Barcelona 1928 – Rubí, 2017) figura entre els exponents de la fotografia humanista a Catalunya als anys seixanta. Al llarg de la seva trajectòria, Marroyo va realitzar encàrrecs de reportatge gràfic i va estar entre els fundadors de col·lectius fotogràfics com El Mussol (1960), dins l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, i El Gra (1966), al Centre Excursionista de Rubí.

 

Aquí us presentem una faceta inèdita d'aquest autor. Des de la consolidació de la seva pràctica fotogràfica a principis dels anys seixanta, Marroyo va crear més de vuitanta àlbums per tal d'agrupar i editar el material derivat dels seus encàrrecs puntuals o projectes personals. Encara que mai va arribar a valorar aquests àlbums per difondre'ls, ja que els associava més amb la intimitat i la informalitat de l'àlbum de família, els actualitzava puntualment al llarg de les dècades, afegint noves versions d'enquadraments, seqüència i paginació.

 

A través de la seva estratigrafia de diverses èpoques, mirades i tecnologies, els àlbums es converteixen en esbossos d'un documentalista visual que no es va limitar a ser el creador de les seves imatges, sinó que va explorar, potser més que qualsevol altre autor/a de la seva generació, el seu paper potencial com a editor de la seva obra pel que fa a la posada en pàgina, i com a guardià del seu arxiu, i és l'inventor d'un sistema propi de registre rigorós.

 

Classificats segons temàtiques variades que s'inscriuen al paisatge social i el costumisme dels seus temps, els àlbums expressen el credo del seu autor. Per més que no deixi de buscar la presa justa, Ignasi Marroyo va concebre, la imatge individual, sobretot, com a part d'una «col·lecció», és a dir, d'un relat visual més ampli, desglossat a la doble pàgina. Allí és on la seva mirada s'exercita i cristal·litza, arribant a afirmar amb el pas dels anys la seva sintonia amb el discurs oficial de l'humanisme realista de la seva generació.

 

A un nivell més conceptual, els àlbums es poden interpretar com un «atles» de l'univers de l'autor en un sentit Warburgià o més aviat en un sentit vivencial més proper l'artista alemany Gerhard Richter — encara que Marroyo mai no es va arribar a familiaritzar amb les pràctiques de cap d'ells. Els àlbums propicien un ecosistema visual autònom en què arriben a produir-se —voluntàriament o involuntàriament— convivències, contaminacions i migracions d'imatges, així com un ús, desproveït de prejudicis, de suports que varien de la còpia digital a la fotocòpia. Marroyo destaca per la seva obstinació amb l'ordre arxivístic; mai no perd de vista la rellevància que les seves imatges poden adquirir com a llegat per a les futures generacions. Els seus àlbums suposen una clau indissociable de la seva biografia i una font inesgotable de documentació sobre la seva època.

 

Aquesta mostra recull tres pàgines precedents dels àlbums Braus II (1963), i Mercats (1962-1977). Totes tres corresponen al primer estrat d'edició d'aquests àlbums, els anys seixanta. A diferència de les imatges més difoses de l'autor, que van ser autoritzades per ell d'acord amb les versions més tardanes per figurar en contextos expositius i que tenen un pronunciat caràcter costumista, aquí abunden uns enquadraments en cinemascope que aporten una visió més topogràfica i iconoclasta de l'ambient urbà de l'època i les multituds. Enmig de l'enrenou i de l'efervescència de la Barcelona de la postguerra es pot veure l’embrió d’una mirada jove, autèntica i ambiciosa.

-Natasha Christia-