Federico Clavarino

 

En detectar camps magnètics, les anguiles migren al Mar del Sargassos per reproduir-se. Deixen els rius i neden cap a l'oceà per trobar-se amb el que els científics anomenen "l'objectiu de la seva vida", per després morir. La descendència tornarà als rius, que són a milers de quilòmetres de distància. Cada anguila viatja al seu propi ritme, arribant abans, durant o després de la primavera. El seu últim viatge és solitari, mentre que els nadons tornaran als rius juntament amb els altres, i allà compartiran una vida junts.

 

Com que els trossos reconeixibles dels animals viscosos d’una sopa d’anguiles  els objectes presentats en el treball “Eel soup” són fragments d'una realitat efímera. En observar amb cura els espais i les parts del cos mentre es recargolen, pressionen, obren, tanquen, dobleguen i toquen, la fotografia i l'argila s'han convertit en els mitjans de Federico Clavarino i Tami Izko per reinterpretar una sèrie de connexions significatives. La sèrie resultant explica, en última instància, una història de coexistència, construïda en gran mesura al voltant de les imatges persistents deixades per interseccions que, altrament, desapareixerien.

 

La versió en llibre d'aquesta obra, que s'ha exposat moltes vegades, entrellaça diverses  ramificacions: vistes de la instal·lació, imatges de l'estudi que els artistes van compartir a Milà, fotografies de les escultures i escultures fetes a partir de fotografies. El llibre també documenta el seu propi naixement en presentar imatges de la paret que es va utilitzar per treballar en la seqüenciació, així com entrevistes que els artistes van fer entre si. El llibre mateix, com un bol ple de sopa d'anguila, desafia la nostra facultat de distingir les coses, ja siguin persones, obres d'art o altres formes de vida.