Helena Civit

Aquest treball Haus und all` “Casa i cosmos”,  recull el títol del segon capítol del meravellós assaig La poètica de l’espai, del filòsof Gaston Bachelard. Tal com explica, la nostra casa és el nostre racó del món. I si parlem de la nostra casa familiar parlem llavors, del nostre primer univers. La casa és un cosmos que ens dona protecció i il·lusió d’estabilitat.

Com sabem l’ésser humà reimagina i reescriu constantment la seva realitat, el seu microcosmos.

Tot i residir a Catalunya, Helena Civit ha viscut diverses temporades  al poble de la seva mare, al sud d’Àustria, en una zona rural i d’estiueig dels Alps. Aquesta vivència particular i fragmentària del territori - una llar que no s’arriba a conèixer mai per complet – es bolca aquí en una exploració fotogràfica.  A cavall entre el diari personal i la mirada documental, entre la pertinença i la intrusió, des del llindar entre l’habitar i l’observar, es tanteja una visió d’un paisatge ja sobre-significat, ple de connotacions, clixés, i narratives consolidades que l’entravessen. Un paisatge fet de capes carregades emocionalment, cultural i ideològica, entre les quals s’intueix quelcom de viu i imprevist.  La fotografia suposa aquí una eina amb  què observar la textura d’un lloc i un moment, amb els símbols, ecos i ombres que hi sorgeixen. Per una banda, hi ha una voluntat de retratar, fins i tot de catalogar o inventariar un cosmos de formes - materials, costums, patrons, gestos, ornaments - a mode de glossari i arqueologia personal. Per altra banda, la voluntat d’indagar en la construcció d’un territori a través dels seus símbols i marques, i posar en qüestió la mateixa noció de pertinença.