Laura Rodari

De formació autodidacta, la seva fotografia gravita entorn les pràctiques més experimentals. Treballa principalment amb processos analògics i positiva ella mateixa els seus negatius. La seva obra inclou altres mitjans com el vídeo, la fotografia digital i el material instantani Polaroid. Des del 2015 forma part del col·lectiu d'art fotogràfic AM Projects al costat de Oliver Pin-Fat, Tiane Doan na Champassak, Olivier Pin-Fat, Hiroshi Takizawa, , Thomas Vandenberghe i Daisuke Yokota.

 

Laura Rodari proposa una pràctica agressiva i salvatge que s'allunya dels cànons tradicionals i dels estàndards del positivat fotogràfic. En el seu acostament cap a la materialitat de la fotografia, cap a la imatge-objecte del paper emulsionat, les seves fotografies semblen tallades a ganivet, maltractades i malmeses durant el procés de creació o directament recuperades de la paperera del laboratori. Una experimentació extrema que no menysprea la humilitat de l'error, l'ús de material sensible caducat o el reciclatge del collage. Fotografiespetites, tímides i mínimes, trencades i fragmentades que es mostren sobre cartrons o carpetes velles.

 

El seu procés creatiu ens ajuda a reflexionar sobre la materialització i la desmaterialització de les imatges, sobre la frontera entre allò visual i allò intangible. De la persistència de la imatge latent més enllà de la imatge revelada i sòlida.

 

Segons la mateixa autora, el seu treball Malia  va sorgir després d’un malson perturnador. La paraula italiana Malia significa encanteri però amb connotacions negatives i implicacions fosques. 'Malia' també pot ser descrita com la misteriosa capacitat d'aconseguir efectes inusuals i desconcertants sovint de manera discreta i subtil, cosa que fa que sigui encara més enganyosa.

Escriure l’ombra d’aquests fantasmes dins la cambra fosca del laboratori és el nucli i el gresol de les seves fotografies.