Marguerite Bornhauser

El fenomen del color és lluny de ser explicat amb certesa. És una pura sensació física que pertany als objectes o és només una reacció psicològica subjectiva? Es troba a la realitat exterior o a l’interior del nostre cervell?

L’ús del color a la fotografia va trigar a ser acceptat dins dels àmbits artístics. Es considerava que el blanc i negre era més idoni per a una representació visual del món real i que la utilització del color només afegia engany i frivolitat.  Aquets desdeny pel color a la història de la fotografia no va canviar fins l’aparició de l’obra d’autors com William Eggleston o Wolfgang Tillmans.

L'obra de Marguerite Bornhauser  va molt més enllà i  el color  és, alhora, contingut i forma del seu estil i,  per tant, una manera de percebre i representar el món. 

El seu treball “When black is burned” presenta un seguit d’imatges poètiques d’una bellesa embriagadora que s’apropen a l'àmbit abstracte. Detalls ampliats, contorns d’ombres profundament negres, textures, reflexos, formes vegetals aïllades i fragments  descontextualitzats.  Un món oníric on es redueix la diferència entre allò real i allò fictici.

Per aconseguir aquesta  paleta de tonalitats l’autora empra la clàssica pel·lícula Ektar 100 per tal d’obtenir una coloració densa i saturada. El seu domini del color, el joc d’ombres i la llum contrastada  conforma la singularitat d’aquesta escriptura visual plena d’un cromatisme intens i orgànic. La matèria de que estan fets els seus somnis.