Wouter Van de Voorde

Wouter Van de Voorde és un artista belga que viu amb la seva família a la terra de Ngunnawal a Canberra, Austràlia . Criat a la Flandes rural va de mudar-se a Gante per obtenir un doble Màster en Pintura i Gravat de l'Acadèmia de Belles Arts KASK . Va començar com a pintor a abans de descobrir que la fotografia li oferia més llibertat creativa i més oportunitats per a la introspecció que el seu mitjà original. L’any 2008, es va mudar a Austràlia. Influenciat pels seus professors de pintura de l'acadèmia d'art a Bèlgica i per la tradició de l’escola flamenca, el seu treball fotogràfic crea escenes inquietants i misterioses del paisatge australià.

 

Habitualment utilitza una càmera de gran format Linhof Technika V muntada sobre un trípode. El plantejament de les seves fotografies ve determinat per la lentitud que l’ús d’aquesta càmera l’imposa.

 

El títol del treball que ha estat publicat en format fotollibre fa referència al nucli familiar format pel fotògraf, la seva dona Celia i els fills Felix i Flora. Nucleo és un àlbum familiar de mida gran, ple de capes i una mica incòmode. A diferència de la majoria dels àlbums familiars, hi ha pocs somriures i els éssers estimats no estan en primer pla: solen desaparèixer, barrejant-se amb la immensitat del paisatge. Una família que observa com es crema el bosc, juga a l'aigua i aixeca pols. Vaguen, fent i desfent coses i el paisatge que els envolta és tan hostil com meravellós. Un espai enorme i alienat on simplement podries desaparèixer. La família en formen part orgànica i tant són testimonis com de vegades intrusos. Nucleo és una càpsula del temps que ens transporta a través d’una immensitat inabastable, una oda a la vida enuna casa sense sostre i sense parets. Fotografies en color i blanc i negre en diferents formats on s’encapsulen diferents capes i línies de temps. El temps de la foto, el temps de l’espectador i el temps profund de la terra d’Austràlia. El temps de la cultura aborigen per la qual la terra és un ésser viu i nosaltres en formem part. El paisatge sempre ha estat aquí. Imatges il·luminades pel crepuscle del dies, per la tímida llum del capvespres o la intensitat incòmode del flaix.

 

Fotografies del pas del temps i la seva inassolible eternitat que alhora ens parlem del temps de les imatges, del seu passat i del seu futur.