Manal Abu-Shaheen

Aquest treball que té com a títol el nom de la ciutat de Beirut vol evidenciar com les formes de comunicació de l’actual globalització exporta imatges idealitzades d’una cultura a les realitats d’una altra. Occident com el gran colonitzador que imposa el seu estil de vida arreu, el seu ideal de prosperitat i societat. La dicotomia Tradició-Modernitat replica la dicotomia Orient-Occident. El progrés només pot seguir les traces del món capitalista i el sistema liberal.

Motivada per la manca d'història visual del paisatge al Líban, l’autora construeix el seu propi arxiu fotogràfic de l’entorn urbà: una ciutat dominada per tanques publicitàries. La publicitat  unes  imatges d’un occident opulent que omplen els carres d’una ciutat del pròxim orient. Luxe, glamour i felicitat. En cert sentit, els anuncis son l’esquer pel consum il·limitat del  creixement capitalista, però, per una altra banda pretenen vendre  un ideal occidental del tot mitologitzat que és incongruent a una ciutat posterior al conflicte bèl·lic. Els anuncis i el capitalisme neoliberal  representen la forma més recent de colonialisme. El que és nou i fascinant d'aquest sistema és que empra les imatges com la seva eina més poderosa. La ciutat ara està ocupada per imatges de persones i productes occidentals. El fet que utilitzi el blanc i negra a les seves fotografies sembla posar al mateix nivell el món fictici de la publicitat i la dura realitat de la ciutat de Beirut.