Paula Anta

 

Com diria l’aforista Carlos G. Munté: “L’ésser ser humà és artificial per naturalesa”. Paula Anta és una artista i fotògrafa espanyola l'obra de la qual es centra en la relació entre la naturalesa i l'artificialitat unida a les estructures creades per l'ésser humà.

 

La seva sèrie “Khamekaye” està realitzada a la Gran-Côte, una secció del litoral senegalès que abasta uns 150km, des del nord de Dakar fins a la desembocadura del riu Senegal. En aquesta gran superfície de platges i dunes es distingeixen, de tant en tant, unes estructures compostes per branques, plàstics, xarxes de pesca i diferents objectes, elevant-se al bell mig d'aquesta gran extensió de mar, sorra i vegetació. A primera vista semblen objectes informes, caòtics, embulls de branques i plàstics que semblen rebutjats pel mar. Natura i deixalles humanes, Tot i això, els Khamekaye són senyals, grans fites col·locades al llarg del litoral per marcar el lloc on, cap a l'interior, es troben els poblats. Tenen una intenció molt concreta, una utilitat pràctica i domèstica. La seva posició no és arbitrària. La seva presència tampoc no és capritxosa o inconseqüent. Des del mar (al llarg d'aquesta extensió hi ha algunes zones de gran activitat de pesca) i des de la sorra, es pot conèixer on és el poblat. Khamekaye significa fita en llengua wòlof, un dels idiomes més parlats al Senegal i aquest terme és emprat únicament per designar aquests senyals de platja.

 

Però el veritable descobriment és veure que darrere d'aquestes estructures i dels seus materials trobats, hi ha una voluntat estètica i formal. L'estructura deixa de ser abstracta i es converteix en escultura, establint una relació amb el lloc (paisatge) i amb la cultura (història, societat, economia).