Artistes
Shinya Arimoto
(Osaka, Japó, 1971)
Tokyo circulation del fotògraf japonès Shinya Arimoto, és un recorregut pels carrers de Shinjuku, un barri en ebullició constant de la ciutat de Tòquio. Una deriva que troba el seu rumb en l’interès per les persones. Fotografies en blanc i negre i en format quadrat que miren la gent de prop, i entre elles uns joves que lluiten per mantenir una identitat personal davant la identitat col·lectiva.
Una imatge certa d’aquesta megalòpolis en un procés interminable de transformació que no vol perdre la mida humana malgrat l’urbanisme sobrehumà.
Miguel Trillo
(Jimena de la Frontera,Cádiz, Espanya, 1953)
El reconegut fotògraf espanyol Miguel Trillo va començar la seva trajectòria fotografiant la nit de Madrid a finals dels anys setanta i l’eclosió de les llibertats i els canvis socials que va portar la Transició. Ha retratat diferents generacions de joves i les tribus urbanes que s’han gestat al voltant de la música i la cultura juvenil. A La Nuu podrem veure els retrats que ha fet a la ciutat marroquina de Casablanca en diferents concerts i festivals de rock i rap. Afluencias. Costa este – Costa oeste proposa un diàleg transgeneracional a través de la gènesi de les tribus urbanes de l’extraradi madrileny i les tribus contemporànies de ciutats com Casablanca, Hanoi, Nova York, Ho Chi Minh, Saigon i Los Angeles.
Iker Basterra
Espanya
Pacific highway d’Iker Basterra, és el seu treball més personal i es vincula a l’imaginari de les road movies. El camí com la manera més lliure de descobrir el món i arreplegar tot de bocins per aixecar un refugi individual.
L’autor enfronta l’home i la naturalesa esponerosa en la qual viu, el continent australià, seguint la ruta dels vells surfistes; una comunitat que manté la forma de vida, els hàbits i valors pels quals va apostar durant la seva joventut.
Les seves fotografies ens mostren la tensió i l’equilibri entre la civilització i la natura, sempre en una eterna lluita; la necessitat de viure en societat i el desig de fugir.
Salva López
(Barcelona, Espanya, 1984)
L’illa de Salva López. L’amor, o més aviat el desamor, és una de les experiències més intenses de la joventut. La necessitat de l’altre i l’amarg descobriment que no sempre serem correspostos. El fotògraf va visitar amb la seva parella diferents illes: Japó, Taiwan, Bali, Komodo, Mallora i Menorca. Després d’una crisi sentimental va viatjar, tot sol, a l’illa de Lanzarote per fotografiar els seus desolats paisatges volcànics com una forma de dol. A la tornada va decidir recollir en un llibre les dues cares de la relació: les fotografies en color del seus viatges en parella i el paisatges desèrtics en blanc i negre de la seva solitud.
Helena Goñi
(Bilbao, Espanya, 1990)
La jove fotògrafa Helena Goñi ens recorda que el punk encara no és mort a Behind blue eyes, la seva primera publicació. Polaroids, fotos en color i fotos en blanc i negre; tot un collage de retalls per explicar els dies i les nits d’un grup d’adolescents que ballen tristos una música alegre. Una intimitat plena de caos i tendresa, de violència vital i despreocupació cap al futur. Nihilisme hedonista sense demà quan tot el que es té és el demà.
Rita Puig-Serra i Daniel Pujalte
(Barcelona, Espanya, 1985) i (Barcelona, Espanya, 1985)
Amb Good luck with the future, els fotògrafs Rita Puig-Serra i Daniel Pujalte ens presenten un treball a quatre mans sobre les incerteses del futur: professionals, econòmiques, sentimentals, socials... Dubtes d’un present també incert de dos fotògrafs joves que reflexionen sobre l’atzar i la llibertat per escollir el nostre camí. Imatges de bodegons i paisatges que remeten «metafòricament a la idea de contingència» i retrats d’uns joves que miren el futur amb desconfiança
David Molina Gadea
Espanya
David Molina Gadea compila a White noise black mirrow imatges de negres i blanc purs. Fotografies colpejades per la duresa del flaix i la tremolor de les exposicions lentes. Un treball que sorgeix de la confrontació entre dos territoris: el físic i l’emocional. El record del viscut i la ficció de la memòria. Un recorregut geogràfic i vital ple de preguntes. Què significa ser jove a l’Europa d’avui quan la idea d’Europa s’esfondra? Quants dies resten als dies comptats de l’estat del benestar? Quantes fronteres veurem alçar per protegir la nostra por?
Marta James
Espanya
La fotògrafa Marta James fa uns retrats quadrats d’una bellesa rodona.Fotografies de factura clàssica i d’un acurat blanc i negre que ens parlen dels trossos en els quals ens esmicolem. Viure desgasta, som alhora la nostra estàtua hieràtica i les nostres ruïnes. Els seus retratats miren de cara tot sabent que arribarà la mort i els obrirà els ulls. Els seu treball congria nitidesa i boira. Un profund i cru amor que fa olor de spleen. Aquesta sèrie ens mostra uns joves plens de nostàlgia pel present que no poden viure.
Laura el-Tantawy
(Worcestershire, Regne Unit,1980)
A In the shadow of the pyramids la fotògrafa d’origen egipci Laura el-Tantawy presenta un treball íntim sobre la memòria i la identitat personals alhora que documenta les contradiccions d’un país que es debat entre la tradició i la modernitat. La lluita d’una joventut i d‘un poble que va sortir al carrer per clamar pels seus drets. El dolor i l’esperança al voltant de la plaça de Tahrir es poden copsar en aquestes fotografies impressionistes on predominen la confusió i el color de la sang.
Xiqi Yuwang
Xina
Xiqi Yuwang va néixer a la Xina a la província de Zheijang, però des dels vint anys viu a Espanya. En el recull de fotografies sota el nom Petit pont sobre el riu 小 桥 流 水 -xiǎo qiáo liú shuǐ- retorna als espais de la seva infantesa i primera joventut.
El títol d’aquest treball és, segons l’autor: «Una manera clàssica i poètica de descriure el paisatge tradicional típic de la Xina meridional.» Petis rius que serpentegen la ciutat i són creuats per ponts de pedra amb forma d’arc.
L’autor no vol documentar els canvis d’un país en transformació, sinó retrobar-se amb els paisatges i personatges del seu passat i fotografiar els seus records. Una mirada íntima amb els fantasmes i els miratges dels seus orígens.
Juanan Requena
Espanya
Juanan Requena és un poeta que escriu amb tinta i llum. Al borde de todo mapa conjuga imatges i paraules per explicar que la foscor és tan sols manca de llum; que no s’ha de tenir por, només cal obrir els ulls i somniar desperts. La seva pràctica foto-textual rau en l’experimentació vital d’un temps circular. El futur és ahir, diem ara i ja és passat. Sempre som joves perquè sempre vam ser vells.
Fotografies tendres i nostàlgiques, plenes de textures, matèriques, guixades, tacades, traspassades per paraules i versos manuscrits que ens expliquen que els camins i viaranys que es ofereix la vida són la mateixa vida.
Sungjin Park
Corea del Sud
El treball del fotògraf coreà Sungjin Park Kid nostalgia ens mostra un seguit de sensibles retrats en blanc i negre. Aquests nois i noies de la ciutat de Seül són estudiants rebels a un sistema escolar excessivament rígid i a una societat hipercompetitiva que considera fracassat tot jove que no pot accedir a la universitat. Fotografies d’uns joves que se salten les classes i es passen les hores en els carrerons fumant i fitant el temps detingut del seu futur.
Leitmotiv
UNA JOVENTUT
Els paradisos son sempre paradisos perduts. Sempre a algun lloc llunyà, sempre a un país estranger.
Ens fem grans i la felicitat queda enrere, en un temps passat; quan no sabíem que érem feliços. Pensar en la nostra joventut ens omple de nostàlgia, però la nostàlgia acostuma a ser molt tramposa.
“Tenia vint anys. No permetré que ningú digui que és l’edat més bella de la vida” escrivia Paul Nazan a la seva novel·la Aden Arabie.
La joventut és plena de foc i alhora, també, plena d’incertesa, ràbia i por.
En aquesta edició de La Nuu, diem una joventut per parlar de totes les joventuts i per reflexionar sobre el terme en tots els seus aspectes.
La nostra societat líquida ( Bauman) o hipermoderna (Lipovetsky) ha erigit la joventut com a ideal de vida i com a un producte mercantil més.
La joventut i l’esperit juvenil son processats com motius estètics i valors a seguir.
Fer-se vell no està de moda.
L’actual culte al cos i l’entronització de la salut com a nova religió estan íntimament relacionats amb aquest mite de la joventut eterna. Dietes, cosmètics, gimnàstiques, medicaments, cirurgies i tot de productes anti-aging són articles habituals en el mercat d’aquest nou consum.
Tanmateix , ens hauríem de preguntar si ha existit sempre la joventut
Podem entendre aquesta com una etapa cronològica de la vida però ser jove no depèn només de la edat com a característica biològica.
Tal com apunten els sociòlegs, les relacions entre data de naixement i edat social són molt més complexes.
La joventut, tal com l’entenem avui, és un fenomen molt recent. Hi ha autors que parlen de la invenció de la joventut.
El seu sorgiment històric com a fet social està directament vinculat als processos de modernització introduïts per la revolució industrial iniciada al segle XVIII , el capitalisme i la emergència de l’estat del benestar que es va produir a Occident després de la Segona Guerra Mundial.
Els nous mecanismes de producció i el creixement econòmic van gestar una ampliació de la cobertura educativa durant el segle XX, especialment als Estats Units i a Europa.
Aquest períodes de formació més llargs van deslliurar els adolescent de les responsabilitats adultes com la feina i la família. Una moratòria que perllongava
la dependència econòmica parental.
La societat reconeixia, així, el jove com a subjecte diferenciat del nen i del adult.
Jon Savage en el seu llibre Teenage, la creació de la cultura juvenil remarca que és la conjuntura econòmica dels EEUU durant els anys 50 que fa que aquest nou grup social disposi d’un poder econòmic mai vist per un col·lectiu de la seva edat.
Aquest poder adquisitiu lligat al temps lliure va propiciar el sorgiment d’una industria de l’oci adolescent i una cultura de consum juvenil diferenciada de la dels adults.
La música popular i el cinema comencen a constituir nous estils de vida que privilegien la llibertat , la rebel·lia i l’hedonisme com a nous valors enfrontats a la cultura dominant. El rock and roll té un lloc central en la construcció de la identitat juvenil: la música no és només un element de consum sinó un element essencial per diferenciar-se de la generació del pares i alhora constituir una identitat comunitària.
La globalització com a nou marc de referència va exportat aquestes dinàmiques a d’altres indrets del món. Malgrat això, és evident que no es pot parlar d’un sol grup sota la categoria de jove o d’una joventut global. Al ser aquesta una categoria social i cultural construïda per la mateixa societat, cada moment històric, cada país, cada ciutat, cada classe social, cada circumstància econòmica crea una joventut diferent.
El comportament col·lectiu d’aquestes joventuts ha significat un important efecte sobre la cultura contemporània i ha esdevingut un motor de canvi i transformació dels valors i els costums de la societat.
Molts cops aquest moviments juvenils assumeixen formes contraculturals i polítiques que qüestionen críticament l’status quo.
A tots ens ve al cap el Maig del 68 protagonitzat pels joves estudiants francesos i que ràpidament es va traslladar a ciutats com Mèxic o Praga o el moviment hippie i les seves manifestacions de protesta contra la Guerra del Vietnam.
Però no hem d’oblidar les recents manifestacions del món àrab on el jovent ha reclamat un futur que els seus governants els neguen. Una revolta que s’ha conegut com a Primavera Àrab (2010-2013).
Tant a la Revolució dels joves d’Egipte com a la Revolució dels gessamins a Tunísia una multitud de joves ha reclamat l’enderrocament dels seus líders i tot un seguit de reformes socials i polítiques que endeguin la modernització dels seus països.
